L’augment de la longevitat és un avenç de la nostra societat fruit del repte per crear les condicions òptimes que permeten arribar a edats avançades en bones condicions de salut global i això significa a nivells tan biològics, psicològics com socials.

La conferència del passat 18 de Desembre de 2013 s’enfoca des d’una visió gerontològica i per l’experiència com a psicòleg en l’atenció a la gent gran i en el treball en tallers pel manteniment de la memòria adreçat a persones sanes i tallers d’estimulació cognitiva adreçats a pacients quepresenten deteriorament amb diagnòstic associat per algun tipus de demència.

Una de les definicions més consensuades i difoses sobre el què és l’envelliment és explicar-lo com a “un conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que apareixen com a conseqüència de l’acció del temps sobre els éssers vius”.

Sabem que amb l’envelliment comença una sèrie de processos de deteriorament gradual d’òrgans i les seves funcions associades i que moltes malalties, com certs tipus de demències, malalties articulars, cardíaques i alguns tipus de càncer, s’associen al procés d’envelliment. També se sap que no hi ha definicions úniques ni universals de la
memòria i que la biologia i la psicologia investiguen el seu funcionament.

Pel que fa a la Biologia aquesta disciplina estudia les bases biològiques de la memòria a diferents nivells: estructures neurològiques, teixits nerviosos o nivell molecular. Pel
que fa a la Psicologia, estudia la memòria a nivell de l’efecte del seu comportament global en l’organisme.

Utilitzant la metàfora de l’ordinador, podem dir que la memòria és un sistema de processament de la informació i que, si parlar de la memòria és parlar de cervell, l’hipocamp n’és l’organitzador.

Aquest sistema de processament en la memòria passa per la Recepció, la Codificació, l’Emmagatzament i la Recuperació de la informació.

La Codificació s’entén com la transformació dels estímuls, captats pels sentits, en representacions mentals susceptibles a ser recuperats posteriorment i això es fa a diferents nivells de profunditat: a nivell superficial o a un nivell més profund. La Recuperació refereix dos nivells de dificultat: Reconeixement, on cal la presència de tot o part del material prèviament memoritzat i Record Lliure, on no hi ha cap tipus d’ajuda. A nivell de geriatria se sap que amb l’edat els dèficits de memòria mesurats a través del record lliure són més alts que els mesurats a través del reconeixement. En conclusió la memòria (com a procés de codificació i recuperació) forma part de la cognició i se situa en els nivells més complexos pel que fa al processament mental de la informació, per sota hi ha la Percepció i la Sensació.

La memòria forma part doncs de les anomenades capacitats superiors mentals o intel·lectives com són el pensament abstracte, el judici, l’orientació o el llenguatge.

En l’envelliment cognitiu es produeix:

  • Disminució de la memòria recent
  • Es manté l’anomenada de treball i la de fets passats
  • Dificultat per fer diferents coses alhora
  • Alentiment psicomotriu
  • Es manté la capacitat de comunicació

Podem llistar també factors que es preserven en el temps: El vocabulari, que fins i to es pot desenvolupar. La fonologia, la sintaxi, el llenguatge escrit, l’organització visual i la memòria implícita.

Hi ha factors però que si que es debiliten a mesura que es fan anys: Els sentits, la sensibilitat tàctil, la velocitat de reacció, la d’aprenentatge, la capacitat per organitzar significats, les aptituds visoconstructives, la visió múltiple o dividida amb major vulnerabilitat davant les interferències, la retenció de noms i el processament i la codificació de la memòria secundària.

Totes aquestes variables susceptibles a modificar-se pel procés natural d’envelliment no són indicadors de patologia.

Alteracions benignes versus alteracions patològiques

Són importants els diagnòstics precoços i la distinció entre les anomenades alteracions de la memòria associades a l’edat i les alteracions patològiques.

En l’encaix de les benignes hi trobem:

  • Persones amb queixes de pèrdues aïllades de memòria
  • Presenta normalitat als test cognitius breus
  • Corresponen a un dèficit cognitiu molt lleu
  • El seguiment clínic no dóna evidència d’empitjorament
  • Hi ha una bona resposta als programes preventius en format de Tallers pel
    Manteniment de la Memòria

Els indicadors de les alteracions patològiques de la memòria són:

  • Alteració de la vida social
  • Dificultats d’expressió
  • Dificultats per fer qualsevol activitat
  • Alteració del pensament abstracte que interfereixi en entendre les coses
  • Alteració de la capacitat de decisió
  • Pèrdua de la funció executiva (seqüències)

Es diu que les pèrdues patològiques de la memòria són degudes a problemes estructurals i que les que formen part de l’envelliment normal són degudes a problemes funcionals.

Per acabar fem esment a les condicions favorables per un bon funcionament de la memòria en edats avançades:

Un correcte funcionament del sistema nerviós, un bon estat físic general, una correcta qualitat de la capacitat d’atenció, manteniment de les possibilitat cognitives i de judici, un entorn adequat i ric en estímuls i afecte, motivació i els aprenentatges anteriors.

“Al capdevall, la vida no és altra cosa que la memòria i quan la memòria es perd la vida es degrada per minuts. Hem d’ajudar la memòria posant-li àrees de servei…”

cita del llibre Certes
Mentides de Joan Barril. Ed. La Columna, 2002

Maria Rosa Coromina i Camps
Llicenciada en Psicologia. Màster en Gerontologia Social. Fundadora i Directora de Jubilus
Gerontologia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.